Sinopsi      Tràiler      Apunts de direcció      Notes de l'equip         Protagonistes    Fitxa tècnica    Què és el CAEAC    Contacte

ENTRE 2 GEGANTS. UNA CULTURA  QUE ES NEGA A MORIR.  GENT del nord i del sud  dels  Pirineus  reflexionA  sobre la  seva identitat cultural

  

ENTRE 2 GEGANTS. UNA CULTURA  QUE ES NEGA A MORIR.  GENT del nord i del sud  dels  Pirineus  reflexionA  sobre la  seva identitat cultural


Sinopsi

Tres fets singulars
1. A Perpinyà, ciutat al nord dels Pirineus, gairebé tocant la costa mediterrània, se celebra cada any un certamen de poesia en llengua catalana, idioma que es parla en aquesta regió des de segles abans de la imposició del francès com a idioma oficial.
2. L’Eduard, mestre i poeta, i el Salvador, científic i músic, presenten una composició conjunta que guanyarà el premi en l’apartat de poemes musicats.
3. La Mariel, cantant de la peça, és convidada per l’organització a interpretar l’obra en directe el dia de la cerimònia de lliurament de les medalles. 

La motivació
A partir d’aquí, la Mariel, que viu al sud dels Pirineus (on també es parla el català des de segles abans de la imposició del castellà com a llengua oficial), té una idea:
Fer una pel·lícula del viatge a Perpinyà, que la portarà a creuar els Pirineus en direcció sud-nord, que pugui servir de símbol de la unitat lingüística i cultural d’un territori separat a la força per l’Estat francès i l’espanyol. 

El viatge
En aquest recorregut amb cotxe, que físicament dura 1 hora i 20 minuts (temps de durada final de la pel·lícula, que es va rodar en temps real durant el mateix viatge cap a la gala), la Mariel parla de la seva arribada a Catalunya vint anys enrere i de com va aprendre a estimar una llengua i una cultura que de mica en mica va anar fent seves. 

La gent
Mentrestant, a partir de les seves reflexions, gent vinculada als Jocs Florals del Rosselló (nom oficial de la trobada poètica) anirà explicant el que sent envers la seva identitat cultural.
Un viatge emotiu, condimentat amb imatges de tradicions catalanes plenes de color (sardanes, gegants, trabucaires, castells...) i entrevistes al carrer, rodades a la diada de Sant Jordi a Sant Cugat (sud dels Pirineus) i a la Festa Catalana de Banyuls (nord dels Pirineus). 

El toc especial
Dos elements fonamentals d’aquesta pel·lícula són la música i la poesia, que van teixint el fil conductor del relat. La música, la signen Jordi Barre i Josep Meseguer, que musiquen textos clàssics i contemporanis de poetes catalans. L’aportació de Jordi Barre, entrevistat a la pel·lícula i cantant a capella, es podria considerar una mena de document històric.
Jordi Barre, nascut el 1920 (guardonat amb la Creu de Sant Jordi 1992 i amb l’Orde Nacional del Mèrit francès) i amb més de vint discos en català, és tot un referent de la cultura catalana al nord dels Pirineus.
 

UNA CULTURA QUE ES NEGA A MORIR. TRES SEGLES DE PERSECUCIÓ I PROHIBICIÓ NO HAN ACONSEGUIT FER CALLAR UNA CULTURA QUE RECLAMA EL SEU LLOC ENTRE ELS POBLES

   
 

   UNA CULTURA QUE ES NEGA A MORIR. TRES SEGLES DE PERSECUCIÓ I PROHIBICIÓ NO HAN ACONSEGUIT FER CALLAR UNA CULTURA QUE RECLAMA EL SEU LLOC ENTRE ELS POBLES